Per què no fem el que ens fa feliç?*

Tot i que normalment sabem el que hem de fer ser més feliços, no ho acabem posant en pràctica i no ho acabem fent. Per exemple, passem més hores mirant la televisió que fent un hobby o fent esport, que és molt més probable que ens faci feliç. I en ocasions, estem més contents quan estem ocupats treballant que quan arribem a casa.  Com pot ser això?

Doncs sembla ser que les activitats que son fàcils, convenients i habituals ens arrastren poderosament i es fa molt difícil sortir d’aquesta inèrcia. Les activitats de lleure es gaudeixen més però també requereixen més esforç inicial: fer la bossa del gimnàs, conduir fins al cinema,...

I al lloc de treball invertim més temps en situacions que requereixen habilitats més qualificades i reptes més elevats. I tot i que puguis preferir fer altres activitats més divertides o hobbies, aquesta alta demanda intel.lectual fa que no puguis pensar en sentiments que t’entristeixen. Impedeixen que la ment vagi vagant ja que com més sovint la ment deixa el present per anar a pensar en altres coses és un predictor per a la infelicitat.

Vist a : Bakadesuyo.com

* Imatge extreta de Google.cat