Ensinistrament o educació canina?

L’ensinistrament fa referència al conjunt d’exercicis que s’ensenyen al gos per a que realitzi o adquireixi alguna habilitat específica. Es podria dir que son exercicis com la instrucció a l’exèrcit, iguals per a tothom. Per exemple, seure, estirar-se, caminar al costat,...

El problema recau en que no tots els gossos son aptes per a ser ensinistrats. Com en cas de gossos policia ensinistrats per a detectar droga o un gos guia ensinistrat per a guiar una persona amb discapacitat, s’acostuma a fer una selecció prèvia perquè no tots tenen les capacitats per aprendre.

L’educació va molt més enllà del que s’aprèn. Mitjançant l’educació es crea i desenvolupa la psicologia de l’individu creant canvis intel·lectuals, emocionals i socials en el gos. A un gos ben educat se l’hi ha inculcat un bon autocontrol de la seva ansietat i la seva excitabilitat, controla les seves pors i posseeix un bon control de la seva agressivitat, sense ser excessivament dependent ni massa independent. Es desenvolupa bé dins l’àmbit familiar i en l’àmbit social: al parc, al veterinari, en visites, aeroports,...

Es tracta d’exercir una influència sobre el gos a través de límits estables i constants per a que el gos aprengui autocontrol de les seves conductes.

L’ensinistrament també és necessari per a que el gos obeeixi certes normes com venir a la primera quan el crides o no estirar de la corretja quan surt a passejar, però de ben poc serveix  aplicar l’ensinistrament bàsic a un gos mal educat ja que seguirà tenint mancances educatives que no li permetran conviure correctament amb el seu entorn. La instrucció no omplirà el forat de l’absència de l’educació. 

* Imatge extreta de Google.cat HGRAB5RE3U3E